Iran en el punt de mira

L'atencio internacional esta semana està centrada sobre Iran, i la seua intencio de produir urani enriquit per a utilisar-lo com a combustible per a l'obtencio d’energia nuclear. Des d’Occident es te por que tambe aprofiten per a construir armament nuclear, cosa que el govern de Teheran descarta, no obstant Estats Units i alguns paissos europeus volen dur la qüestio al Consell de Seguritat de la ONU, en l'intencio de que sancione al pais arap. China i Rusia, en dret a vet en el Consell de Seguritat, volen solucionar el conflicte per la via del dialec, i des d’Iran s'assegura que estan disposts a pactar protocols adicionals, que permitixquen un major control per part de l'Organisacio Internacional de l'Energia Atomica i llimitar la seua capacitat de produccio d'urani enriquit per a tranquilisar a Occident. Per la seua part, els paissos araps defenen igualment la via del dialec, pero es mostren descontents en el revol que s'ha armat per la produccio de combustible en fins civils, mentres a Israel se li ha permitit la fabricacio d'armes nuclears.

Zapatero vingue a Valencia

Este fi de semana hem fruït de la visita de ZP a Valencia, per a participar en el congres del socialistes valencians per a preparar la campanya per a les proximes votades de l'any 2007. Joan Ignaci Pla ha eixit molt enfortit d'este congres, a on se temia que una gran part del partit li plantara cara per l'escassa i ineficaç oposicio que li fa al govern. No obstant, i a pesar de la gran cantitat d'esmenes presentades a les ponencies politiques que tindrien que regir el comportament del PSPV d'aci a les eleccions i marcar les llinees d'un hipotetic govern socialista en la Generalitat.

Ademes, va rebre un recolzament incondicional del secretari general del seu partit, i president del govern d'Espanya, Jose Luis Rodriguez Zapatero, qui va prometre AVE per al 2010, aigua abans de lo que haguera arribat en el PHN i mes efectius en els cossos de seguritat de l'estat. Encara que tot apunta a que tornen a ser promesses buides de contingut.

Joan Ignaci Pla te practicament impossible guanyar les eleccions del 2007, perque lo que no ha conseguit en 8 anys no ho pot fer en uno, sobretot quan en l'unica ajuda que conta es la paraula de ZP, pero en totes les decisions del govern central en contra. L'unica esperança que li queda es que Esquerra Unida i el Bloc traguen un bon resultat i recolzen la seua investidura, que el valencianisme entre en les Corts pero sense molt de poder i que la crisis interna del Partido Popular faja que el vot conservador se disperse entre chicotets partits de la dreta.

Aixo sí, el Partido Popular va voler rebentar l'acte del PSPV convocant unes jornades sobre infrastructures en un horari incompatible, per a evitar que els empresaris pogueren anar al congres dels socialistes, i ademes convidaren als grans empresaris, directors de patronals i atres asociacions cridant-los individualment i recordant-los que l'acte del Partido Popular era un acte institucional mentres que el del PSPV era un acte de partit. No obstant Zapatero va reaccionar i va convidar als empresaris a un desdejuni informal, per a poder intercanviar impressions en ells i emplaçar-los per a una reunio formal en la Moncloa.

Direccio Prohibida

Este dilluns s'ha fet efictiva la transformacio de l'avinguda del port en una avinguda de sentit unic en direccio al port, desviant el trafic particular i els autobusos pel carrer Isles Canaries. Esta extranya decisio de l'ajuntament en vistes a la celebracio de la Copa de l'America, ha complicat molt mes el trafic rodat en Valencia, ya que per eixiemple, els autobusos que feen la ruta de tornada per l'avinguda del port han sigut desviats pel carrer Isles Canaries, un carrer estret i a on solen haver coches aparcats en doble fila que impossibiliten el pas dels autobusos, eliminant ademes mes de 70 places d'aparcament en la zona. Els canvis de direccio en alguns carrers dels Poblats Maritims tambe han perjudicat als trafic, ya que tampoc s'ha informat adecuadament als conductors que tenien que pegar voltes i voltes per a arribar al seu desti.

Urbanisme (IV)

L'atre dia, Informe Semanal, el programa d'investigacio de Televisio Espanyola, va emetre un reportage sobre l'urbanisme en la Comunitat Valenciana, titulat “Construccion Sin Limites”, basant-se en l'informe de l'Unio Europea que ya hem comentat aci. Este reportage no ha sentat gens be al Consell de Camps, tal volta estaven massa acostumats a no vore per la tele tot lo que fan mal, fins el punt que el Consell Valencià de Cultura ha tingut que cridar l'atencio a Canal 9 per la seua parcialitat cap al govern de Camps. El govern ha reaccionat acusant a TVE de parcialitat ficant-se de banda de l'oposicio i exigixen que fagen una rectificacio o amenacen en trencar l'acort pel que televisio espanyola fa desconexions territorials i oferix l'informatiu “Aitana” i cobrix noticies en Valencia. Gracies ad este acort els servicis territorials de Televisio Espanyola tenen cedit un edifici en el Parc Tecnologic de Paterna, que ya ha sigut motiu de disputa entre el govern de Camps i la Televisio Espanyola des de que el Partido Popular pergue el control d'Espanya.

Per part de la cadena, s'ha contestat que no se pensa rectificar absolutament res del reportage, i se recorda que tambe aparegueren politics populars, com el conseller de territori Rafael Blasco, que aparegue tres voltes. Tambe indica que tots els testimonis eren valencians o residents en Valencia, per lo tant, parts interessades. Respecte a l'amenaça llançada ahir pel Consell a traves dels mijos de comunicacio i les exigencies de rectificacio, des de la cadena estatal s'ha dit que no han rebut cap comunicat i que de lo que s'han enterat ha sigut a traves de la prensa.

Cas Ivex

Jose Maria Tabares va declarar l'atre dia davant del jujat numero 14 de Sevilla, ciutat en la que requirix, a peticio del tribunal numero 19 de Valencia, per la querella presentada pel PSPV pel contracte de Julio Iglesias fet per l'IVEX per a representar a Valencia arreu del mon.

Jose Maria Tabares ha explicat que no existia un contracte ocult en el cantant, sino un contracte principal per 375 millons de les antigues pessetes en concepte de drets d'image, i una serie d'anexos per a pagar els gastos relatius a l'organisacio de concerts. Este anexe elevava els monuments del cantant hasta 990 millons de pessetes lliures d'imposts.

Segons la seua versio, el contracte va ser dut a les Corts, mentres que els anexes varen ser furtats pel cami, i senyala com a responsable a l'antic conseller d'industria Diego Such, encara que diu que tots els pagos s'havien efectuat conforme a la llegalitat vigent, i que segons un informe de Facenda no s'havia produït cap delicte fiscal.

Les declaracions de Tabares han fet que l'Audiencia Provincial haja cridat a declarar com imputat a l'exdirector general de comerç de la Generalitat, Joaquin Andres Berenguer, tal com demanava el Fiscal i el PSPV, pero que el juge havia rebujat. Berenguer era qui havia firmat tots els contractes conjuntament en Tabares, i persona de confiança de l'exconseller d'industria en l'epoca de Zaplana, diego Such.

El fet que el propi ex director de l'IVEX haja reconegut l'existencia dels anexos davant del juge ha donat peu als socialistes a demanar que Camps comparega en les Corts per a explicar el cost real del contracte de Julio Iglesias, ya que Francisco Camps va dir fa poc mes d'un any que assumia la gestio del govern de Zaplana “de la A a la Z”.

Terra Mitica

El temps s'agota per a Terra Mitica, i els principals inversors volen recuperar els seus diners, i acepten com a unica alternativa viable la subasta dels terrenys anexes al parc tematic, expropiats per a destinar-los a futures ampliacions del parc, pero que serien reconvertits a terreny urbanisable. Esta alternativa és la que mes benefici podria dur al parc, pero conta en l'oposicio del govern municipal en l'ajuntament de Benidorm, encara que son del bandol Zaplanista i Terra Mitica va ser el gran proyecte, i el gran fracas, d'Eduardo Zaplana. L'ajuntament s'opon a que els terrenys canvien de titularitat, per lo que proponen que siga Terra Mitica qui faja l'explotacio urbanistica dels mateixos. No obstant, davant una solucio o atra, els antics propietaris de les terres no estaran disposts a privar-se de tan ric pastis, i ya plantegen el dret de reversio de l'expropiacio en cas que l'us final de les parceles siguen diferents als que propiciaren l'expropiacio, hi ha que tindre en conter que s'expropiaren com a sol rural que multiplicaria abundantment el seu valor en cas de convertir-se en urbanisable.

Premi al bipartidisme

La fundacio Broseta ha premiat al Partido Popular i al Partit Socialista del Pais Valencià pel seu foment del bipartidisme, plasmat en una proposta de reforma d'Estatut que no soluciona els problemes dels valencians i que tampoc supon una millora en els drets democratics, perguent l'oportunitat de garantisar que el valencians pogam sentir-nos representats en Les Corts.

No obstant, la nota de prensa remesa pel gabinet de prensa de la Generalitat a on es donava conter de l'acte obviava al portaveu de l'oposicio, Joan Ignaci Pla, i nomes recollia el discurs de Francesc Camps, inclosa la part a on elogiava al portaveu popular en Les Corts, Serafin Castellano, antic valedor de Zaplana i que ara pareix que s'estiga treballant ser acceptat en el bando campsista.

Des de els atres partits han criticat l'entrega d'este guardo a les dos formacions, concretament, Chimo Ballester, president d'Unio Valenciana, va metaforisar diguent que donar-li el premi a Camps i Pla, era “com donar-li el Nobel de la Pau a George Bush”.

Desercions en la Safor

El descontent intern dins del Partido Popular pareix que el va trencant poc a poc. Si fa uns mesos el diputat en les Corts, Francisco Javier Tomas Puchol va decidir deixar el grup popular, constituïr el grup mixt, i afiliar-se a Coalicio Valenciana, pels continus casos de corrupcio que s'anaven destapant. El passat divendres, Joaquin Faus, va deixar el grup popular en l'ajuntament de Gandia, per la falta de valencianisme de Partido Popular, actitut contraria al pacte que va fer que el Gival s'integrara en les llistes del Partido Popular en la capital de la Safor.

Fi del Lisboa-Dakar

Nani Roma es tercer en coches i Marc Coma guanyà en motos, siguent el segon espanyol que guanya el Rally Dakar, Nani Roma va ser el primer quan corria en motos. Carlos Sainz va acabar el que feya onze i es va mostrar un poc descontent en el seu equip.

L'etapa del dumenge, ultima d'esta edicio, va ser neutralisada en senyal de dol pels chiquets morts el divendres i dissabte al ser atropellats per vehiculs de la competicio.

La salut de Sharon

L'estat de salut del primer ministre israeli, Ariel Sharon, es molt delicat despres de patir tres derrames cerebrals des del dimecres passat. Sharon, que té 77 anys, pensava presentar-se a la reeleccio com a primer ministre en les proximes eleccions per a formar un govern que permitira arribar a una pau definitiva en els palestins, pero, donada la seua situacio actual, pot ser declarat incapacitat per a exercir pel ministre de justicia segons els resultats de les proves que li estan efectuant els meges.

Segons l'ultim part medic de hui, Sharon evoluciona favorablement encara que prou aspauet pero ya no es tem per sa vida.

Cas Mena

Esta semana hem vixcut una situacio un tant extranya arrel de les declaracions del tinent general Jose Mena en les que dia que en cas de que la reforma de l'Estatut d'Autonomia catala atentara contra la Constitucio o contra l'unitat d'Espanya l'eixercit es voria en l'obligacio d'actuar. Estes paraules, que es poden entendre com un reflex del codic militar que dicta l'obligacio de defendre l'Estat Constitucional i l'unitat territorial no han agradat ni a govern ni a l'oposicio.

Com a prova d'aço esta la rapida reaccio del Ministeri de Defensa que l'ha arrestat domiciliariament i es preveu que siga cesat pel consell de ministres del divendres per extrallimitar-se en les seues funcions fent declaracions que afecten al marc politic, quan els militars tenen l'obligacio de mostrar-se apolitics en el seu ambit professional.

Rajoy, en l'intencio de traure profit politic del tema, ha dit que es el Ministre de Defensa, Jose Bono, qui te que compareixer en el Congres dels Diputats per a donar explicacions, peticio que ha tingut rapida resposta per part del Ministre, qui li ha recordat que la promocio a general de brigada, i posteriorment a tinent general de Jose Mena es va produïr durant l'ultima llegislatura popular.

Les declaracions de Jose Mena han tingut reso en diaris de mig mon, molts d'ells relacionant-les en l'epoca franquista pel fet que els poders militars s'involucraren en la vida politica, cosa que no passava des de el colp d'estat fallit d'Antonio Tejero el 23 de febrer de 1981.

Atacs a les seus de CV

En menos d'un any la seu de Coalicio Valenciana en Xativa ya porta sis atacs, en els que, ademes de trencar vidres, cartelleria i tot lo que tinguen a mà, se fan pintades acusant a la formacio regionalista de fascisme, quan l'intent d'implantacio del pensament unic, o els atacs contra aquells que pensen diferent, nomes pel fet de pensar diferent, atentant contra la llibertat d'expressio es una autentica mostra de fascisme.

Per atra banda, segons una entrevista a Juan Garcia Santandreu, pareix que les negociacions entre Coalicio Valenciana i Unio Valenciana en vistes a presentar una unica candidatura en les eleccions autonomiques de 2007 van per bon cami, ya que, segons el president de Coalicio, son dos parts que tenen voluntat d'entendre’s i nomes queda concretar detalls. Preguntat sobre el president de la Diputacio de Valencia, Fernando Giner, va dir que li encantaria que fora el candidat de Coalicio Valenciana per a la Generalitat, i el va elogiar com a valencianiste. Repecte a Enric Esteve, vicepresident de la Diputacio i president de Lo Rat, no se va mostrar molt predispost a rebre-lo en les files de Coalicio, pero no descartava que poguera tornar a les files d'Unio Valenciana. Respecte a Vicente Gonzalez-Lizondo i Sanchez, que fa un mes va acusar a la formacio de Santandreu de parafascista, va dir que es un home de partit i que tindria que acatar les decisions que prenguera Unio Valenciana. A Jose Maria Chiquillo el va definir, en poques paraules, com a marioneta del Partido Popular.

Terra Mitica (III)

I una semana mes tenim que parlar del cas Terra Mitica, perque segons Facenda, algunes de les factures investigades tenien la firma de Justo Valverde, cunyat de Zaplana, i en l'agravant que ell havia negat tota implicacio responsabilisant als seus subordinats. Es dona la circunstancia ademes, que moltes d'estes factures eren d'empreses que no tenien relacio contractual en Terra Mitica, per lo tant, el fet d'acceptar-les, foren reals o falses, ya implica irregularitats. Segons actes de les reunions del consell de l'entitat d'oci, Valverde va assumir el control de l'area economica-financiera en març de 2001, afegint-la a les seues responsabilitats al front de l'area de contratacio.

Les investigacions realisades fins la data, conjuntament a les declaracions dels imputats, han dut al juge a decidir cridar a l'exdirector tecnic Antonio Rincon i a l'exdirector finacer Miquel Izquierdo.

Aprofitant esta situacio judicial a on la bola de neu del cas Terra Mitica es cada dia més gran, des de el PSPV es demana que el conseller d'economia Victor Campos, comparega en Les Corts per a explicar a la camara i a l'opinio publica l'estat de les investigacions.

Inversions per a l'AVE

El ministeri d'Industria ya ha publicat el seu pla energetic 2007-2011, en el que no se preveuen l'instalacio de les estacions transformadores necessaries per al funcionament de la llinea de alta velocitat entre Madrit i Valencia, ni tampoc en cap punt del tram valencià de la llinea costera que unirà les tres capitals valencianes i continuarà cap a França. Esta situacio fa impossible que l'Ave estiga en 2010 com havien plantejat el govern autonomic i l'estatal, i molt menos en les promeses electorals del Partido Popular que prometia l'AVE per al 2007. Aixina que els valencians tindrem que fotre-nos atra volta i quedar-nos arrere en lo que inversions estatals es referix, mentres que atres autonomies a on els partits d'ambit autonomic tenen una forta presencia es veuen afavorides governe qui governe en Madrit.

Cas IVEX (III)

Hui tenia que haver declarat Jose Maria Tabares, ex-director de l'Institut Valencià de l'Exportacio, IVEX, pero no ho ha pogut fer per culpa d'un retras de mes de sis hores en el vol que tenia que dur a Sevilla, la ciutat a on residix Tabares, a l'advocada de l'acusacio.

No obstant, durant la jornada d'ahir, Tabares va atendre als mijos de comunicacio, i va reconeixer l'existencia d'un anex al contracte public de Julio Iglesias pel qual s'aumentaven els seus monuments de 375 millons de pessetes bruts, a 990 millons de pessetes lliures d'imposts. Encara que va reconeixer que tots els pagaments estaven documentats i revisats tant per gent inferior en la jerarquia dins de l'IVEX com pels superiors, es dir el Conseller d'Industria per aquells temps, Diego Such, i per part del Consell presidit per Eduardo Zaplana.

Rally Dakar

Este dilluns hem tingut que lamentar la primera mort en la present edicio del Rally Dakar, enguany en eixida des de Lisboa. Es tracta de l'australia Andy Caldecott, que va sofrir una dura caiguda en el kilometre 250 de l'etapa, aproximadament a les dotze i mija hora espanyola. Els pilots de motos son els que mes perill corren en esta prova, ya que no van protegits per l'estructura del vehicul com en el cas dels coches, recorde que l'any passat varen pedre la vida el valencià Juan Manuel Perez i l'italia Fabrizzio Meoni. El mateix dilluns tambe va tindre que abandonar per caiguda Isidre Esteve, companyer de Andy Caldecott en l'equip KTM-Repsol-RedBull.

Fi de l'estat d'emergencia en França

El president frances Jaques Chiraq, ha anunciat que dema dimecres s'alçarà la situacio de l'estat d'emergencia que es va decretar despres de les revoltes en França. Ara el problema es qui pagara els danys produïts durant la revolta, ya que l'Administracio de l'Estat es nega a pagar, tot i que una llei de 1985 fa responsable a l'estat dels danys produïts en actes delictius. Les asseguradores han dit que pagaran als particulars conforme a els segurs contractats, i que despres li reclamaran a l'Estat, no obstant, volen arribar a un acort en l'eixecutiu per a evitar dur el tema als tribunals, a on tots eixirien perjudicats.

Pujada dels preus

L'any 2006 escomença en lo mateix que tots, en pujades de preu en servicis basics com el suministre de llum, aigua, i gas i tambe en el transport public. Concretament la pujada en el rebut de la llum sera proxima al 4,5% i supondra la major pujada dels ultims 15 anys, i es preveu una atra pujada de prop d'un punt i mig per a finals d'estiu. El gas canalisat pujara tambe un 4,5%, i la bombona de butano mes d'un 10%, la pujada de l'aigua dependra de l'empresa suministradora en cada territori. El transport public tambe pujara depenent de l'empresa que el gestione, pero no es d'estranyar una pujada superior al 4% en els billets ordinaris.

Llei anti-tabac

Portem ya dos dies laborals en la llei anti-tabac en vigor, i no s'ha produït cap tipo de catastrofe, al contrari, ha sigut prou be acceptada en general, excepte, clar està, dels que obtenien benefici de la venta de tabac.

Qui esperava vore a tota hora gent en les portes de les empreses que havia eixit a fumar, s'ha equivocat, ya que molts fumadors han decidit aguantar-se, per lo que no ha fet falta pressio per part de les empreses per a que no ho feren, eixir a fumar pot considerar-se una ausencia injustificada del lloc de faena, pero pareix ser que no sera necessaria l'aplicacio d'esta medida.

En bars i locals d'oci hi ha de tot tipo, alguns han decidit declarar-se de fumadors i atres de no fumadors, i tal volta hagen sigut beneficiats tots, qui vol dinar sense que li enfumeguen el plat, va a un restaurant de fumadors i qui no pot resistir-se, puix va a uno de fumadors i tots contents, ya vorem com queda la cosa en estos mesos que la llei dona de temps per a adaptar els locals grans, com totes les discoteques i salons de banquets.

Bo, i ara pareix que el govern ZP li ha agarrat el gust a la llimitacio de les llibertats, i es prepara una llei similar per a les begudes alocholiques, ya vorem si la cosa acaba tirant avant i tenim bars “sense alcohol”.

Discurs de Cap d'Any de Camps

Com sol ser habitual, el president de la Generalitat, Francisco Camps, va fer un discurs de despedida d'any, esta volta des de Penyiscola. Camps, ademes d'enumerar les coses que va fer el seu Consell durant l'any 2005, aixo sí, nomes va nomenar les bones, de les roines com el dictamen de l'AVLl per a unificar les llengues no va parlar; tambe va presentar una serie d'intencions per a 2006, intencions que alguns ya estem farts de sentir, com la baixada dels imposts, arribar a la plena ocupacio, millora d'infrastructures, etc. Intencions que contrasten en les primeres noticies de l'any, com pot ser l'aplicacio del centim sanitari o la reduccio de les ajudes ortorgades pel programa vivenda de l'IVAJ.

Centim Sanitari

Des del dumenge s'aplica en els combustibles l'impost conegut com “Centim Sanitari”, basicament es tracta de pujar 2,4 centims la gasolina i 1,2 centims el gasoil per a reduir el forat provocat per una mala gestio economica del govern popular que nos ha dut, com comentavem la semana passada, l'autonomia mes endeutada d'Espanya en relacio al producte interior.

Urbanisme (III)

Com a cosa excepcional, el dissabte passat, dia 31 de decembre i per tant ultim dia de l'any, tinguerem una edicio especial del DOGV, en l'objectiu de publicar la Llei Urbanistica Valenciana (LUV) abans de finals d'any, per lo que esta llei entrarà en vigor el proxim 30 de giner. Esta llei restringix en certa medida alguns aspectes de l'anterior llei que permitien a les constructores abusar dels chicotets propietaris, lo qual va centrar l'atencio del Parlament Europeu, i ara els promotors i ajuntaments estan accelerant els Plans d'Actuacio Integrada (PAIs) que tenien pendents per tal de que no se’ls puga aplicar la nova llei, qualcosa va en contra del dictamen de l'Unio Europea de paralisar-los fins que no entrara en vigor la nova normativa, concretament s'han tramitat 57 PAIs en 15 dies, majoritariament en ajuntaments populars encara que en alguns tambe han contat en el recolzament del PSPV.

El cas més escandalos sera el de Cullera, aon es reclasificaran casi 10 millons de metres quadrats, i es construiran varis camps de golf i el proyecte conegut com “el Manhattan de Cullera” a on s'ubicaran trenta torres d'apartaments de 25 pissos cada una, i l'ajuntament ha perdut l'oportunitat de que la constructora li cedira 10 millons de metres quadrats en sòl protegit debades, com hauria tingut que fer aplicant la nova llei.

Tot i la gran cantitat de noves edificacions que s'estan fent, tenim la trista noticia que la Comunitat Valenciana ha sigut la quarta autonomia a on més ha pujat el preu de la vivenda, i si ho juntem en el fet que l'IVAJ haja reduït les ajudes als jovens que volen emancipar-se i la dificultat en trobar una faena estable, es fa realitat el dit aquell de: “viu de tons pares hasda que pugues viure dels teus fills”, perque anar-se'n de casa és impossible.

El partit de la seleccio

El dimecres passat tinguerem el partit de la Seleccio Nacional Valenciana contra la Colombiana, en l'estadi de Mestalla, el joc va ser entretingut sense arribar a ser brillant, i la seleccio valenciana va disposar de mes ocasions, per lo que el marcador final de 2 a 1 a favor dels valencians podria haver presentat una major diferencia.

No obstant vaig a incidir un poc en els aspectes no deportius, hi ha coses que no podem permetre en una seleccio, com per eixemple que el jugadors valencians chafen la Senyera jagant que havien colocat entre les dos seleccions a l'eixida del vestuari, no m'imagine la que se montaria si Puyol chafara la bandera española en un partit de la seleccio absoluta. Tambe vullc destacar l'escas recolzament que va tindre la nostra seleccio des de la grada ya que practicament dos terços de la grada recolzaven al cuadre colombia. Aixo si, cal destacar la presencia de la Plataforma Jovenil Valencianista, que durant el descans va desplegar en l'ajuda del public una gran senyera que cobria practicament tot un sector. Tambe tenim que dir que la cordialitat va ser l'espiritu regnant entre les aficions de les dos seleccions, a l'igual que entre els jugadors.