Hamas guanya les eleccions en Palestina

La semana passada les eleccions en Palestina donaren una clara victoria al l'Organissacio per a la Resistencia Islamica, coneguda mundialment com Hamas, en una ampla majoria absoluta. Hamas s'ha dedicat a la lluita armada contra els invasors israelis, cosa que ha fet que siga inclosa en el llistat d'organisacions terroristes.

És per esta situacio que la victoria de Hamas no ha sigut ben rebuda per part dels governs i dels organismes internacionals, perque se té por que un govern radical acabe en les possibilitats de pau en orient mig, no obstant, accepten el resultat per haver sigut frut d'un proces democratic.

A on poden actuar és el el tema economic, ya que l'Autoritat Nacional Palestina es financia principalment per donacions internacionals, i des de el conegut com “Cuartet per a la Pau”, format per la ONU, l'Unio Europea, Estats Units i Rusia, ya s'ha dit que les futures donacions se supeditaran a la politica del govern de Hamas, i mes concretament al desarmament de l'organissacio i al reconeiximent de l'Estat d'Israel.

Des de Palestina, els dirigents de Hamas ya han advertit que no admitiran pressions per a canviar la seua politica.

“Mal de muchos, consuelo de tontos”

El Partido Popular espanyol no accepta les derrotes, i quedar-se fora de l'Estatut catala és lo que més li molesta, ara, com a ultima novetat, està promovent una campanya de firmes en contra del text pactat entre els socialistes i els republicans, en les modificacions tretes avant gracies a la colaboracio de Convergencia i Unio.

L'Estatut Catala comporta una serie de millores que, ademes de ser bones per als catalans, poden ser bones per a la resta de ciutadans de l'Estat si es fan extensives als respectius estatuts d'autonomia. No obstant, el Partido Popular vol fer us de la coneguda expressio castellana “mal de muchos, consuelo de tontos”, i negar a tots els espanyols les millores propostes pels catalans.

El principal inconvenient que te la proposta catalana, sobretot vist des del punt de vista dels valencians, es la promocio del catala com a llengua sustitutiva del valencià. Com a valencià, valenciaparlant, i valencianiste, no puc acusar als catalans d'intentar-ho, perque se que els autentics responsables de la catalanisacio de Valencia no estan al nort del Cenia, sino en la propia administracio valenciana, que va escomençar la catalinsacio poquet a poquet en el govern dels socialistes i ha rebut l'impuls final en la creacio de la AVL en el govern del PP, perque ha sigut este fruit del Partido Popular, el primer organisme de l'administracio valenciana, que s'ha atrevit a negar publicament

“Papers de Catalunya”

Despres de tot el follo que s'ha armat en la devolucio de la documentacio de les institucions catalanes i de persones particulars depositades en l'Archiu General de la Guerra Civil en Salamanca, els catalans ya poden estar contents, ya que des de les huit i mija d'este mati els “Papers de Salamanca” ya estan en poder de l'administracio catalana.

Ara falta que esta actuacio es faja extensiva a tota la documentacio de les distintes administracions, autonomiques i historiques que esta a on no toca, com per eixiemple la documentacio valenciana que es troba en l'Archiu General de la Guerra Civil en Salamanca, o la documentacio historica del Regne de Valencia que es troba en archius catalans. Com per eixiemple el Llibre del Repartiment d'Oriola, del segle XIV que va ser furtat a primers del segle XX i que misteriosament va apareixer en Catalunya, a on se'l varen apropiar. Pero com deyem l'atre dia, no nomes tenen que tornar els papers, tambe tenim que exigir la tornada definitiva de la Dama d'Elig.

Estatut Valencià

La reforma de l'Estatut Valencià ha mampres la seua recta final entre la polemica sobre l'estabilitat del pacte que li va donar llum. El PSPV, en vistes a afiançar la seua relacio en Esquerra Unida cara a les eleccions de 2007, vol recolzar les esmenes de Esquerra Unida, justament les dos esmenes que la formacio minoritaria en Les Corts considera més trascendentals.

La primera d'estes esmenes, es la desvinculacio dels termes “idioma” i “valencià” de forma que el catalanisme tinguera tot el cami obert cap a l'absobcio de la la nostra cultura diferent i diferenciada. L'atra esmena està dirigida a la rebaixa del llisto electoral que cada quatre anys deixa fora de la representacio parlamentaria a mes de un 10 % de la poblacio.

Obviament, la primera esmena és algo que no hem de permetre que tire avant, per lo que supon per a la nostra cultura, ya es dificil defendre la nostra llengua quan l'entitat que s'encarrega de normativisarlo oficialment avoga per la seua desaparicio, si ademes llevem l'unic element que defen el nostre idioma ya no quedara res a fer.

Respecte a la reduccio del llisto electoral, és una medida de coherencia en les atres autonomies de l'Estat Espanyol, encara que el Partido Popular no ho vullga vore aixina, ya que Valencia es l'unica autonomia que el contempla en el seu Estatut. Pero els populars estan disposts a desmembrar Espanya si aixo els garantix mantindre el poder.

Recentment, Chimo Ballester, president d'Unio Valenciana, ha propost que la barrera electoral s'aplique en l'ambit de la circunscripcio electoral, tal i com es fa en les atres autonomies de mes d'una provincia. Tambe ha anunciat que presentara mocions a traves dels ajuntaments i la Diputacio de Valencia en este sentit.

Des de el Partido Popular els planteja la possibilitat de retirar la proposta d'Estatut del Congres dels Diputats si la Comissio Constitucional aprova les esmenes d'Esquerra Unida en el recolzament del PSOE, o de rebujar la reforma quan torne a Les Corts. La retirada de la reforma de l'Estatut seria beneficiosa per al valencianisme i per a la llengua valenciana, ya que la AVL se quedaria fora del ranc estaturari facilitant la seua derogacio si es donara el cas que el Partido Popular necessitara el recolzament de Coalicio Valenciana.

Entrada en vigor de la LUV

Dema, dia 1 de Febrer, entra en vigor la Llei Urbanistica Valenciana, que ve a sustituir a la LRAU, i que s'ha tramitat pel procediment d'urgencia davant del requeriment de l'Unio Europea de paralisar totes les reformes urbanistiques fins que no entrara en vigor la nova llei. No obstant, esta paralisacio ha sigut parcial, ya que en molts pobles s'han presentat nos plans d'actuacio urbanistica en l'objectiu que es tramitaren segons la llei antiga, i no la nova.

Pero per ad aquells promotors que vullguen estar ben informats de la nova llei, inclosos els buits legals que presenta, la associacio de promotors inmobiliaris a organisat unes jornades per a finals d'esta semana, a on els promotors poden informar-se de la nova llei.

Chiquillo fa la pilota

Es nota que nos acostem a les eleccions autonomiques i que els partits minoritaris escomencen a triar a quin arbre arrimar-se. Com no podia ser d'atra forma, Jose Maria Chiquillo, senador transfuga en les files del Partido Popular, ha decidit arrimar-se als populars, cosa que ya portava fent des de que va agarrar el control d'Unio Valenciana criticant justament aixo, que el pacte del pollastre en el PP havia causat l'eixida de Les Corts de la formacio valencianista.

Ara, Chiquillo, ha enarbolat la senyera de la gavina i ha convidat a la Comissio per la Transparencia i la Pluralitat Informativa, formada pel PSPV, EU, UV i BNV, per a reclamar l'imparcialitat de Canal 9, a que fagen un informe sobre la parcialitat de Radio Televisio Espanyola, perque segons el senador transfuga, manipula l'informacio en contra del Consell de Camps i omitix a sectors de la poblacio, sobre tot el valencianisme en cuestions com la llengua o l'Estatut.

Es cert que el sector valencianiste està completament exclos dels mijos de comunicacio publics, pero igual que reclama l'aparicio de Lo Rat Penat o la RACV en la televisio estatal, deuria de reclamar-la tambe per a la la televisio autonomica del seu amiguet Camps, aon tampoc se li dona el protagonisme qeu mereix, pero la situacio de Canal 9 es tan greu que fins i tot el Consell Valencia de Cultura s'ha vist obligat a realisar un informe.

aMSN en valencià-catala

El conegut programa de mensageria instantanea de codic obert, aMSN, compatible en el Messeger de Microsoft, a decidit tratar el valencià com a variant dialectal del catala, coforme es fa en els estaments oficials del mon informatic per l'ausencia d'un codic d'idioma per al valencià.

Esta ausencia es culpa de l'inmovilitat de les adminstracions valencianes en la defensa de la nostra llengua, ya que haguera sigut prou en que l'AVL o la Conselleria de Cultura el demanaren a l'Organisacio Internacional per a l'Estandarisacio amparant-se en l'estatut d'autonomia vigent.

Des d'aci emplacem una volta mes a l'administracio valenciana a demanar-lo, per a fer constancia de la defensa que els politics populars com Alejando Font de Mora, Victor Campos, Esteban Gonzalez Pons i el propi President de la Generalitat, Francisco Camps, diuen que fan.

Copa del Rei i partit del Valencia

La semana passada se varen jugar els partits de tornada de quarts de final de la copa del Rei, a on el Real Madrit s'impongue al Betis i l'Espanyol al Cadiz, mentres que el Zaragossa va guanyar al Barcelona en el que era per ad ells el partit d'anada. El partit que enfrontava al Valencia contra el Deportivo de la Corunya va ser suspes en el minut 44, just despres que el Valencia remontara l'eliminatoria gracies a un gol de David Villa. El partit es va suspendre per culpa d'un indesijable que va llançar una moneda contra l'arbitre assistent, fent-li un tall en la cella, el colegiat, Megia Davila, va decidir suspendre el partit. Com a image curiosa tenim als jugadors deportivistes en pressa per parar el partit, en lloc de vore-los en ganes de guanyar en el camp a un Valencia en deu jugadors per l'expulsio justa de Marchena en el minut 8. Aço sumat a que el servicis juridics del Deportivo han fet lo impossible per guanyar el partit els despajos, perque una volta que la justicia deportiva havia dit que se tenia que jugar el partit, han recorrit a la justicia ordinaria, lo que fa pensar que qui va llançar la moneda al llinier era mes deportivista que choto.

Iran en el punt de mira

L'atencio internacional esta semana està centrada sobre Iran, i la seua intencio de produir urani enriquit per a utilisar-lo com a combustible per a l'obtencio d’energia nuclear. Des d’Occident es te por que tambe aprofiten per a construir armament nuclear, cosa que el govern de Teheran descarta, no obstant Estats Units i alguns paissos europeus volen dur la qüestio al Consell de Seguritat de la ONU, en l'intencio de que sancione al pais arap. China i Rusia, en dret a vet en el Consell de Seguritat, volen solucionar el conflicte per la via del dialec, i des d’Iran s'assegura que estan disposts a pactar protocols adicionals, que permitixquen un major control per part de l'Organisacio Internacional de l'Energia Atomica i llimitar la seua capacitat de produccio d'urani enriquit per a tranquilisar a Occident. Per la seua part, els paissos araps defenen igualment la via del dialec, pero es mostren descontents en el revol que s'ha armat per la produccio de combustible en fins civils, mentres a Israel se li ha permitit la fabricacio d'armes nuclears.

Zapatero vingue a Valencia

Este fi de semana hem fruït de la visita de ZP a Valencia, per a participar en el congres del socialistes valencians per a preparar la campanya per a les proximes votades de l'any 2007. Joan Ignaci Pla ha eixit molt enfortit d'este congres, a on se temia que una gran part del partit li plantara cara per l'escassa i ineficaç oposicio que li fa al govern. No obstant, i a pesar de la gran cantitat d'esmenes presentades a les ponencies politiques que tindrien que regir el comportament del PSPV d'aci a les eleccions i marcar les llinees d'un hipotetic govern socialista en la Generalitat.

Ademes, va rebre un recolzament incondicional del secretari general del seu partit, i president del govern d'Espanya, Jose Luis Rodriguez Zapatero, qui va prometre AVE per al 2010, aigua abans de lo que haguera arribat en el PHN i mes efectius en els cossos de seguritat de l'estat. Encara que tot apunta a que tornen a ser promesses buides de contingut.

Joan Ignaci Pla te practicament impossible guanyar les eleccions del 2007, perque lo que no ha conseguit en 8 anys no ho pot fer en uno, sobretot quan en l'unica ajuda que conta es la paraula de ZP, pero en totes les decisions del govern central en contra. L'unica esperança que li queda es que Esquerra Unida i el Bloc traguen un bon resultat i recolzen la seua investidura, que el valencianisme entre en les Corts pero sense molt de poder i que la crisis interna del Partido Popular faja que el vot conservador se disperse entre chicotets partits de la dreta.

Aixo sí, el Partido Popular va voler rebentar l'acte del PSPV convocant unes jornades sobre infrastructures en un horari incompatible, per a evitar que els empresaris pogueren anar al congres dels socialistes, i ademes convidaren als grans empresaris, directors de patronals i atres asociacions cridant-los individualment i recordant-los que l'acte del Partido Popular era un acte institucional mentres que el del PSPV era un acte de partit. No obstant Zapatero va reaccionar i va convidar als empresaris a un desdejuni informal, per a poder intercanviar impressions en ells i emplaçar-los per a una reunio formal en la Moncloa.

Direccio Prohibida

Este dilluns s'ha fet efictiva la transformacio de l'avinguda del port en una avinguda de sentit unic en direccio al port, desviant el trafic particular i els autobusos pel carrer Isles Canaries. Esta extranya decisio de l'ajuntament en vistes a la celebracio de la Copa de l'America, ha complicat molt mes el trafic rodat en Valencia, ya que per eixiemple, els autobusos que feen la ruta de tornada per l'avinguda del port han sigut desviats pel carrer Isles Canaries, un carrer estret i a on solen haver coches aparcats en doble fila que impossibiliten el pas dels autobusos, eliminant ademes mes de 70 places d'aparcament en la zona. Els canvis de direccio en alguns carrers dels Poblats Maritims tambe han perjudicat als trafic, ya que tampoc s'ha informat adecuadament als conductors que tenien que pegar voltes i voltes per a arribar al seu desti.

Urbanisme (IV)

L'atre dia, Informe Semanal, el programa d'investigacio de Televisio Espanyola, va emetre un reportage sobre l'urbanisme en la Comunitat Valenciana, titulat “Construccion Sin Limites”, basant-se en l'informe de l'Unio Europea que ya hem comentat aci. Este reportage no ha sentat gens be al Consell de Camps, tal volta estaven massa acostumats a no vore per la tele tot lo que fan mal, fins el punt que el Consell Valencià de Cultura ha tingut que cridar l'atencio a Canal 9 per la seua parcialitat cap al govern de Camps. El govern ha reaccionat acusant a TVE de parcialitat ficant-se de banda de l'oposicio i exigixen que fagen una rectificacio o amenacen en trencar l'acort pel que televisio espanyola fa desconexions territorials i oferix l'informatiu “Aitana” i cobrix noticies en Valencia. Gracies ad este acort els servicis territorials de Televisio Espanyola tenen cedit un edifici en el Parc Tecnologic de Paterna, que ya ha sigut motiu de disputa entre el govern de Camps i la Televisio Espanyola des de que el Partido Popular pergue el control d'Espanya.

Per part de la cadena, s'ha contestat que no se pensa rectificar absolutament res del reportage, i se recorda que tambe aparegueren politics populars, com el conseller de territori Rafael Blasco, que aparegue tres voltes. Tambe indica que tots els testimonis eren valencians o residents en Valencia, per lo tant, parts interessades. Respecte a l'amenaça llançada ahir pel Consell a traves dels mijos de comunicacio i les exigencies de rectificacio, des de la cadena estatal s'ha dit que no han rebut cap comunicat i que de lo que s'han enterat ha sigut a traves de la prensa.

Cas Ivex

Jose Maria Tabares va declarar l'atre dia davant del jujat numero 14 de Sevilla, ciutat en la que requirix, a peticio del tribunal numero 19 de Valencia, per la querella presentada pel PSPV pel contracte de Julio Iglesias fet per l'IVEX per a representar a Valencia arreu del mon.

Jose Maria Tabares ha explicat que no existia un contracte ocult en el cantant, sino un contracte principal per 375 millons de les antigues pessetes en concepte de drets d'image, i una serie d'anexos per a pagar els gastos relatius a l'organisacio de concerts. Este anexe elevava els monuments del cantant hasta 990 millons de pessetes lliures d'imposts.

Segons la seua versio, el contracte va ser dut a les Corts, mentres que els anexes varen ser furtats pel cami, i senyala com a responsable a l'antic conseller d'industria Diego Such, encara que diu que tots els pagos s'havien efectuat conforme a la llegalitat vigent, i que segons un informe de Facenda no s'havia produït cap delicte fiscal.

Les declaracions de Tabares han fet que l'Audiencia Provincial haja cridat a declarar com imputat a l'exdirector general de comerç de la Generalitat, Joaquin Andres Berenguer, tal com demanava el Fiscal i el PSPV, pero que el juge havia rebujat. Berenguer era qui havia firmat tots els contractes conjuntament en Tabares, i persona de confiança de l'exconseller d'industria en l'epoca de Zaplana, diego Such.

El fet que el propi ex director de l'IVEX haja reconegut l'existencia dels anexos davant del juge ha donat peu als socialistes a demanar que Camps comparega en les Corts per a explicar el cost real del contracte de Julio Iglesias, ya que Francisco Camps va dir fa poc mes d'un any que assumia la gestio del govern de Zaplana “de la A a la Z”.

Terra Mitica

El temps s'agota per a Terra Mitica, i els principals inversors volen recuperar els seus diners, i acepten com a unica alternativa viable la subasta dels terrenys anexes al parc tematic, expropiats per a destinar-los a futures ampliacions del parc, pero que serien reconvertits a terreny urbanisable. Esta alternativa és la que mes benefici podria dur al parc, pero conta en l'oposicio del govern municipal en l'ajuntament de Benidorm, encara que son del bandol Zaplanista i Terra Mitica va ser el gran proyecte, i el gran fracas, d'Eduardo Zaplana. L'ajuntament s'opon a que els terrenys canvien de titularitat, per lo que proponen que siga Terra Mitica qui faja l'explotacio urbanistica dels mateixos. No obstant, davant una solucio o atra, els antics propietaris de les terres no estaran disposts a privar-se de tan ric pastis, i ya plantegen el dret de reversio de l'expropiacio en cas que l'us final de les parceles siguen diferents als que propiciaren l'expropiacio, hi ha que tindre en conter que s'expropiaren com a sol rural que multiplicaria abundantment el seu valor en cas de convertir-se en urbanisable.

Premi al bipartidisme

La fundacio Broseta ha premiat al Partido Popular i al Partit Socialista del Pais Valencià pel seu foment del bipartidisme, plasmat en una proposta de reforma d'Estatut que no soluciona els problemes dels valencians i que tampoc supon una millora en els drets democratics, perguent l'oportunitat de garantisar que el valencians pogam sentir-nos representats en Les Corts.

No obstant, la nota de prensa remesa pel gabinet de prensa de la Generalitat a on es donava conter de l'acte obviava al portaveu de l'oposicio, Joan Ignaci Pla, i nomes recollia el discurs de Francesc Camps, inclosa la part a on elogiava al portaveu popular en Les Corts, Serafin Castellano, antic valedor de Zaplana i que ara pareix que s'estiga treballant ser acceptat en el bando campsista.

Des de els atres partits han criticat l'entrega d'este guardo a les dos formacions, concretament, Chimo Ballester, president d'Unio Valenciana, va metaforisar diguent que donar-li el premi a Camps i Pla, era “com donar-li el Nobel de la Pau a George Bush”.

Desercions en la Safor

El descontent intern dins del Partido Popular pareix que el va trencant poc a poc. Si fa uns mesos el diputat en les Corts, Francisco Javier Tomas Puchol va decidir deixar el grup popular, constituïr el grup mixt, i afiliar-se a Coalicio Valenciana, pels continus casos de corrupcio que s'anaven destapant. El passat divendres, Joaquin Faus, va deixar el grup popular en l'ajuntament de Gandia, per la falta de valencianisme de Partido Popular, actitut contraria al pacte que va fer que el Gival s'integrara en les llistes del Partido Popular en la capital de la Safor.

Fi del Lisboa-Dakar

Nani Roma es tercer en coches i Marc Coma guanyà en motos, siguent el segon espanyol que guanya el Rally Dakar, Nani Roma va ser el primer quan corria en motos. Carlos Sainz va acabar el que feya onze i es va mostrar un poc descontent en el seu equip.

L'etapa del dumenge, ultima d'esta edicio, va ser neutralisada en senyal de dol pels chiquets morts el divendres i dissabte al ser atropellats per vehiculs de la competicio.

La salut de Sharon

L'estat de salut del primer ministre israeli, Ariel Sharon, es molt delicat despres de patir tres derrames cerebrals des del dimecres passat. Sharon, que té 77 anys, pensava presentar-se a la reeleccio com a primer ministre en les proximes eleccions per a formar un govern que permitira arribar a una pau definitiva en els palestins, pero, donada la seua situacio actual, pot ser declarat incapacitat per a exercir pel ministre de justicia segons els resultats de les proves que li estan efectuant els meges.

Segons l'ultim part medic de hui, Sharon evoluciona favorablement encara que prou aspauet pero ya no es tem per sa vida.

Cas Mena

Esta semana hem vixcut una situacio un tant extranya arrel de les declaracions del tinent general Jose Mena en les que dia que en cas de que la reforma de l'Estatut d'Autonomia catala atentara contra la Constitucio o contra l'unitat d'Espanya l'eixercit es voria en l'obligacio d'actuar. Estes paraules, que es poden entendre com un reflex del codic militar que dicta l'obligacio de defendre l'Estat Constitucional i l'unitat territorial no han agradat ni a govern ni a l'oposicio.

Com a prova d'aço esta la rapida reaccio del Ministeri de Defensa que l'ha arrestat domiciliariament i es preveu que siga cesat pel consell de ministres del divendres per extrallimitar-se en les seues funcions fent declaracions que afecten al marc politic, quan els militars tenen l'obligacio de mostrar-se apolitics en el seu ambit professional.

Rajoy, en l'intencio de traure profit politic del tema, ha dit que es el Ministre de Defensa, Jose Bono, qui te que compareixer en el Congres dels Diputats per a donar explicacions, peticio que ha tingut rapida resposta per part del Ministre, qui li ha recordat que la promocio a general de brigada, i posteriorment a tinent general de Jose Mena es va produïr durant l'ultima llegislatura popular.

Les declaracions de Jose Mena han tingut reso en diaris de mig mon, molts d'ells relacionant-les en l'epoca franquista pel fet que els poders militars s'involucraren en la vida politica, cosa que no passava des de el colp d'estat fallit d'Antonio Tejero el 23 de febrer de 1981.

Atacs a les seus de CV

En menos d'un any la seu de Coalicio Valenciana en Xativa ya porta sis atacs, en els que, ademes de trencar vidres, cartelleria i tot lo que tinguen a mà, se fan pintades acusant a la formacio regionalista de fascisme, quan l'intent d'implantacio del pensament unic, o els atacs contra aquells que pensen diferent, nomes pel fet de pensar diferent, atentant contra la llibertat d'expressio es una autentica mostra de fascisme.

Per atra banda, segons una entrevista a Juan Garcia Santandreu, pareix que les negociacions entre Coalicio Valenciana i Unio Valenciana en vistes a presentar una unica candidatura en les eleccions autonomiques de 2007 van per bon cami, ya que, segons el president de Coalicio, son dos parts que tenen voluntat d'entendre’s i nomes queda concretar detalls. Preguntat sobre el president de la Diputacio de Valencia, Fernando Giner, va dir que li encantaria que fora el candidat de Coalicio Valenciana per a la Generalitat, i el va elogiar com a valencianiste. Repecte a Enric Esteve, vicepresident de la Diputacio i president de Lo Rat, no se va mostrar molt predispost a rebre-lo en les files de Coalicio, pero no descartava que poguera tornar a les files d'Unio Valenciana. Respecte a Vicente Gonzalez-Lizondo i Sanchez, que fa un mes va acusar a la formacio de Santandreu de parafascista, va dir que es un home de partit i que tindria que acatar les decisions que prenguera Unio Valenciana. A Jose Maria Chiquillo el va definir, en poques paraules, com a marioneta del Partido Popular.

Terra Mitica (III)

I una semana mes tenim que parlar del cas Terra Mitica, perque segons Facenda, algunes de les factures investigades tenien la firma de Justo Valverde, cunyat de Zaplana, i en l'agravant que ell havia negat tota implicacio responsabilisant als seus subordinats. Es dona la circunstancia ademes, que moltes d'estes factures eren d'empreses que no tenien relacio contractual en Terra Mitica, per lo tant, el fet d'acceptar-les, foren reals o falses, ya implica irregularitats. Segons actes de les reunions del consell de l'entitat d'oci, Valverde va assumir el control de l'area economica-financiera en març de 2001, afegint-la a les seues responsabilitats al front de l'area de contratacio.

Les investigacions realisades fins la data, conjuntament a les declaracions dels imputats, han dut al juge a decidir cridar a l'exdirector tecnic Antonio Rincon i a l'exdirector finacer Miquel Izquierdo.

Aprofitant esta situacio judicial a on la bola de neu del cas Terra Mitica es cada dia més gran, des de el PSPV es demana que el conseller d'economia Victor Campos, comparega en Les Corts per a explicar a la camara i a l'opinio publica l'estat de les investigacions.

Inversions per a l'AVE

El ministeri d'Industria ya ha publicat el seu pla energetic 2007-2011, en el que no se preveuen l'instalacio de les estacions transformadores necessaries per al funcionament de la llinea de alta velocitat entre Madrit i Valencia, ni tampoc en cap punt del tram valencià de la llinea costera que unirà les tres capitals valencianes i continuarà cap a França. Esta situacio fa impossible que l'Ave estiga en 2010 com havien plantejat el govern autonomic i l'estatal, i molt menos en les promeses electorals del Partido Popular que prometia l'AVE per al 2007. Aixina que els valencians tindrem que fotre-nos atra volta i quedar-nos arrere en lo que inversions estatals es referix, mentres que atres autonomies a on els partits d'ambit autonomic tenen una forta presencia es veuen afavorides governe qui governe en Madrit.

Cas IVEX (III)

Hui tenia que haver declarat Jose Maria Tabares, ex-director de l'Institut Valencià de l'Exportacio, IVEX, pero no ho ha pogut fer per culpa d'un retras de mes de sis hores en el vol que tenia que dur a Sevilla, la ciutat a on residix Tabares, a l'advocada de l'acusacio.

No obstant, durant la jornada d'ahir, Tabares va atendre als mijos de comunicacio, i va reconeixer l'existencia d'un anex al contracte public de Julio Iglesias pel qual s'aumentaven els seus monuments de 375 millons de pessetes bruts, a 990 millons de pessetes lliures d'imposts. Encara que va reconeixer que tots els pagaments estaven documentats i revisats tant per gent inferior en la jerarquia dins de l'IVEX com pels superiors, es dir el Conseller d'Industria per aquells temps, Diego Such, i per part del Consell presidit per Eduardo Zaplana.

Rally Dakar

Este dilluns hem tingut que lamentar la primera mort en la present edicio del Rally Dakar, enguany en eixida des de Lisboa. Es tracta de l'australia Andy Caldecott, que va sofrir una dura caiguda en el kilometre 250 de l'etapa, aproximadament a les dotze i mija hora espanyola. Els pilots de motos son els que mes perill corren en esta prova, ya que no van protegits per l'estructura del vehicul com en el cas dels coches, recorde que l'any passat varen pedre la vida el valencià Juan Manuel Perez i l'italia Fabrizzio Meoni. El mateix dilluns tambe va tindre que abandonar per caiguda Isidre Esteve, companyer de Andy Caldecott en l'equip KTM-Repsol-RedBull.

Fi de l'estat d'emergencia en França

El president frances Jaques Chiraq, ha anunciat que dema dimecres s'alçarà la situacio de l'estat d'emergencia que es va decretar despres de les revoltes en França. Ara el problema es qui pagara els danys produïts durant la revolta, ya que l'Administracio de l'Estat es nega a pagar, tot i que una llei de 1985 fa responsable a l'estat dels danys produïts en actes delictius. Les asseguradores han dit que pagaran als particulars conforme a els segurs contractats, i que despres li reclamaran a l'Estat, no obstant, volen arribar a un acort en l'eixecutiu per a evitar dur el tema als tribunals, a on tots eixirien perjudicats.

Pujada dels preus

L'any 2006 escomença en lo mateix que tots, en pujades de preu en servicis basics com el suministre de llum, aigua, i gas i tambe en el transport public. Concretament la pujada en el rebut de la llum sera proxima al 4,5% i supondra la major pujada dels ultims 15 anys, i es preveu una atra pujada de prop d'un punt i mig per a finals d'estiu. El gas canalisat pujara tambe un 4,5%, i la bombona de butano mes d'un 10%, la pujada de l'aigua dependra de l'empresa suministradora en cada territori. El transport public tambe pujara depenent de l'empresa que el gestione, pero no es d'estranyar una pujada superior al 4% en els billets ordinaris.

Llei anti-tabac

Portem ya dos dies laborals en la llei anti-tabac en vigor, i no s'ha produït cap tipo de catastrofe, al contrari, ha sigut prou be acceptada en general, excepte, clar està, dels que obtenien benefici de la venta de tabac.

Qui esperava vore a tota hora gent en les portes de les empreses que havia eixit a fumar, s'ha equivocat, ya que molts fumadors han decidit aguantar-se, per lo que no ha fet falta pressio per part de les empreses per a que no ho feren, eixir a fumar pot considerar-se una ausencia injustificada del lloc de faena, pero pareix ser que no sera necessaria l'aplicacio d'esta medida.

En bars i locals d'oci hi ha de tot tipo, alguns han decidit declarar-se de fumadors i atres de no fumadors, i tal volta hagen sigut beneficiats tots, qui vol dinar sense que li enfumeguen el plat, va a un restaurant de fumadors i qui no pot resistir-se, puix va a uno de fumadors i tots contents, ya vorem com queda la cosa en estos mesos que la llei dona de temps per a adaptar els locals grans, com totes les discoteques i salons de banquets.

Bo, i ara pareix que el govern ZP li ha agarrat el gust a la llimitacio de les llibertats, i es prepara una llei similar per a les begudes alocholiques, ya vorem si la cosa acaba tirant avant i tenim bars “sense alcohol”.

Discurs de Cap d'Any de Camps

Com sol ser habitual, el president de la Generalitat, Francisco Camps, va fer un discurs de despedida d'any, esta volta des de Penyiscola. Camps, ademes d'enumerar les coses que va fer el seu Consell durant l'any 2005, aixo sí, nomes va nomenar les bones, de les roines com el dictamen de l'AVLl per a unificar les llengues no va parlar; tambe va presentar una serie d'intencions per a 2006, intencions que alguns ya estem farts de sentir, com la baixada dels imposts, arribar a la plena ocupacio, millora d'infrastructures, etc. Intencions que contrasten en les primeres noticies de l'any, com pot ser l'aplicacio del centim sanitari o la reduccio de les ajudes ortorgades pel programa vivenda de l'IVAJ.

Centim Sanitari

Des del dumenge s'aplica en els combustibles l'impost conegut com “Centim Sanitari”, basicament es tracta de pujar 2,4 centims la gasolina i 1,2 centims el gasoil per a reduir el forat provocat per una mala gestio economica del govern popular que nos ha dut, com comentavem la semana passada, l'autonomia mes endeutada d'Espanya en relacio al producte interior.

Urbanisme (III)

Com a cosa excepcional, el dissabte passat, dia 31 de decembre i per tant ultim dia de l'any, tinguerem una edicio especial del DOGV, en l'objectiu de publicar la Llei Urbanistica Valenciana (LUV) abans de finals d'any, per lo que esta llei entrarà en vigor el proxim 30 de giner. Esta llei restringix en certa medida alguns aspectes de l'anterior llei que permitien a les constructores abusar dels chicotets propietaris, lo qual va centrar l'atencio del Parlament Europeu, i ara els promotors i ajuntaments estan accelerant els Plans d'Actuacio Integrada (PAIs) que tenien pendents per tal de que no se’ls puga aplicar la nova llei, qualcosa va en contra del dictamen de l'Unio Europea de paralisar-los fins que no entrara en vigor la nova normativa, concretament s'han tramitat 57 PAIs en 15 dies, majoritariament en ajuntaments populars encara que en alguns tambe han contat en el recolzament del PSPV.

El cas més escandalos sera el de Cullera, aon es reclasificaran casi 10 millons de metres quadrats, i es construiran varis camps de golf i el proyecte conegut com “el Manhattan de Cullera” a on s'ubicaran trenta torres d'apartaments de 25 pissos cada una, i l'ajuntament ha perdut l'oportunitat de que la constructora li cedira 10 millons de metres quadrats en sòl protegit debades, com hauria tingut que fer aplicant la nova llei.

Tot i la gran cantitat de noves edificacions que s'estan fent, tenim la trista noticia que la Comunitat Valenciana ha sigut la quarta autonomia a on més ha pujat el preu de la vivenda, i si ho juntem en el fet que l'IVAJ haja reduït les ajudes als jovens que volen emancipar-se i la dificultat en trobar una faena estable, es fa realitat el dit aquell de: “viu de tons pares hasda que pugues viure dels teus fills”, perque anar-se'n de casa és impossible.

El partit de la seleccio

El dimecres passat tinguerem el partit de la Seleccio Nacional Valenciana contra la Colombiana, en l'estadi de Mestalla, el joc va ser entretingut sense arribar a ser brillant, i la seleccio valenciana va disposar de mes ocasions, per lo que el marcador final de 2 a 1 a favor dels valencians podria haver presentat una major diferencia.

No obstant vaig a incidir un poc en els aspectes no deportius, hi ha coses que no podem permetre en una seleccio, com per eixemple que el jugadors valencians chafen la Senyera jagant que havien colocat entre les dos seleccions a l'eixida del vestuari, no m'imagine la que se montaria si Puyol chafara la bandera española en un partit de la seleccio absoluta. Tambe vullc destacar l'escas recolzament que va tindre la nostra seleccio des de la grada ya que practicament dos terços de la grada recolzaven al cuadre colombia. Aixo si, cal destacar la presencia de la Plataforma Jovenil Valencianista, que durant el descans va desplegar en l'ajuda del public una gran senyera que cobria practicament tot un sector. Tambe tenim que dir que la cordialitat va ser l'espiritu regnant entre les aficions de les dos seleccions, a l'igual que entre els jugadors.

Un any des de el tsunami

Persones de tot lo mon, plorare, pregaren i guardaren minuts de silenci el dilluns en les costes de l'ocea Indic en memoria de les persones que pergueren la vida en una de les pijors catastrofes naturals de l'historia. Un any despres del tsunami que va arrasar les costes d'Indonesia, Sri Lanka i l'India, les llabors de reconstruccio han dut esperances a mils de supervivents, que molts encara viuen en tendes de campanya. No obstant, la tristea i el dolor continuen present, junt a la por de que puga tornar a produïr-se.

Mes de 230.000 persones muigueren o desapareixeren en 13 paissos de l'ocea Indic, casi tres cuartes parts d'ells vivien en la provincia indonesa de Banda Aceh, al nort de l'illa de Sumatra, segons les cifres recopilades per cada pais. Supervivents, amics i familiars s'uniren als lliders nacionals i dignataris extrangers en conmemoracions celebrades en els paissos mes afectats pel tsunami. En Aceh, el president indonesi, Susulo Bambang Yudoyono va fer sonar una sirena a les 8 hores i 16 minuts, donant pas a un minut de silenci. La mateixa sirena que sonarà en cas que es produixca una nova emergenci

Identificacio per ADN

El Ministeri d'Interior vol introduïr canvis en la llei que regula les arreplegades d'ADN per tal d'aclarir en menos d'un any mes de 4.000 delictes en els que no s'ha pogut identificar a l'autor. En l'actualitat entre la Policia Nacional i la Guardia Civil disponen de mes de 23.000 perfils genetics de supostos delincuents sense identificar, i es dona la circunstancia que quan s'arrepleguen mostres d'ADN en l'escena d'un crim, en el 20% dels casos es tracta d'un perfil ya existent. Per lo tant, si es fa efectiva la tecnica de l'identificacio per ADN es podran identificar mes rapidament els delincuents, i evitar les reincidencies.

La tecnica d'identificacio per ADN es coneguda pels cituadans gracies a series com CSI i atres pelicules de detectius, pero en Espanya lo que vegem per la tele esta molt lluny de la realitat.

Ademes, si es fera una registre d'ADN de tota la poblacio, qualcosa es podria fer en el moment de naixer o al fer-se analisis de sanc, s'evitarien problemes com els que es donaren en l'identificacio dels militars fallits en l'accident del Yakolev, no nomes serviria per a identificar a delincuents.

DNI Digital

Anem a parlar atra volta del Ministeri d'Interior, ya que en el passat Consell de Ministres, Jose Antonio Alonso va presentar el proyecte d'implantacio del DNI digital, que esomençara el dia 1 de març en una oficina pilot en Burgos i despres anira implantant-se progresivament. Pero no devem asustar-nos pel nom, lo que tindrem en les nostres carteres sera un especie de tarjeta de credit d'estes que porten un chip, o com les dels primers mobils que eren grans. Impres en ella tindrem lo mateixet que tenim ara en el document d'identitat actual, els nostres datos, la foto i la firma, i en el chip tindrem gravat lo mateix, junt a un certificat digital, que nos servirà per a identificar-nos de forma electronica, ya siga a traves d'internet o en bancs i atres organismes.

El proces d'obtencio sera el mateix que hasda ara, anar a la comisaria a fer-te-ho, pero ademes de firmar i ficar el dit, nos donaran una contrasenya per a que pugam utilisar les funcions electronique

Valencia: Deute i despilfarro

S'acava l'any i es moment d'escomençar a fer balanç, pero com diuen els castellans “las cosas de palacio van despacio”, les referents al Palau de la Generalitat tambe, i com a prova d'aixo es que en estos dies s'ha publicat l'informe de la Sindicatura de Conters sobre l'any 2004, el primer any complet baix la responsabilitat de Francisco Camps.

Tal volta el senyor Camps haguera preferit que este informe es presentara despres de Reixos, ya que el seu contingut deuria amargar-li els nadals, perque frases com “necessitat d'una gestio mes efectiva” es mes un estiro d'orelles que una felicitacio de Nadal. En este informe s'arrepleguen datos alarmants, com sobrecostos en la Ciutat de la Llum que superen el 400%, es dir, cuadripliquen el cost original, i aço no passa nomes en la Ciutat de la Llum, tambe passa en la Ciutat de les Arts i les Ciencies, les construccions de coleges a traves de Ciegsa i en la majoria dels expedients estudiats pel Sindic. En l'informe tambe es mostra preocupacio per l'irregularitat que supon el pagament aplaçat tant de proyectes com de suministres, opcio que no pot eixecutar l'administracio.

En el cas de Ciegsa, “Construcciones e Infrastructuras Educativas de la Generalitat, S.A.” els constants sobrecosts han fet que l'empresa publica tinga que demanar prestecs en venciments que arriben hasta el 2030, per lo tant no nomes nos toca pagar als valencians els sobrecosts de les obres, sino tambe els interessos derivats dels prestecs.

Recentment, el banc d'Espanya ha publicat un informe aon s'arrepleguen els endeutaments de les comunitats autonomes, i vista la situacio no es d'extranyar que els valencians tingam el major endeutament en relacio al producte interior brut, que supera el 11%, cinc punts per damunt de la mija nacional.

Urbanisme (III)

El Partido Popular ha fet valdre la seua majoria absoluta en Les Corts per a tirar avant la LUV, rebujant completament les casi cinccentes esmenes presentades per l'oposicio. La redaccio final de la LUV s'ha fet sense pendre en consideracio les exigencies de l'Unio Europea respecte a les contratacions publiques. Era d'esperar, despres de passar-se tota la semana acusant als socialistes d'haver orquestat l'informe Fortuo, que no acceptaren cap esmena de l'opossicio.

Des de la plataforma Abusos Urbanistics No, ya han mostrat la seua disconformitat en la nova llei i avisen que no van a parar de lluitar hasda que no s'ajuste a les directrius europees.

Els nadals arriben a la politica valenciana

Segons una enquesta encomanada per Coalicio Valenciana, tres cuarts dels que se declaren votants del Partido Popular se pensarien votar a un partit autonomista de les caracteristiques de Coalicio Valenciana, mentres que entre els votants del PSPV el porcentage estaria al voltant del 50%. Respecte a les actuacions en defensa de la cultura i l'identitat valencianes, mes d'un terç dels votants populars te bona opinio sobre elles front a un 15% que les rebuja. En les files socilistes els percentages de rebuig i acceptacio estan igualats a la tercera part dels que se declaren votants socialistes. Es sense dubte una bona noticia per al partit presidit per Juan Garcia Santandreu, no obstant, aço no vol dir que vagen a rebre els vots d'estes persones que nomes contemplen a la formacio conservadora com una mera alternativa, aixina que tenen encara molta faena que fer i des d'aci animem a que la fagen i tingam aixina una representacio dels interessos dels valencians en Les Corts.

En Unio Valenciana no volen que Coalicio lis lleve la representacio del valencianisme politic, i ya s'han ficat a treballar en les estrategies de cara a les votaes de 2007, hui mateixa presentaven un pacte en Unio de Centre Liberal de la provincia d'Alacant. Tambe volem animar a la gent d'Unio Valenciana a continuar treballant pels interessos dels valencians, ya que en estos moments els diputats de les Corts i el govern autnomic demostren cada dia que tenen atres interessos principals que no coincidixen en l'interes general dels valencians.

Fernando Alonso canvia d'equip

Fernando Alonso, per a sorpresa de tots, va anunciar ahir que en la temporada de 2007 seria pilot de McLaren-Mercedes, l'escuderia rival de Renault durant enguany, i possiblement la que millors coches ha tingut esta temporada. Alguns veien en les paraules que va dedicar als ovetenses quan el varen rebre com a campeo una chicoteta senyal, concretament va dir “aunque cambie de equivo, espero que vosotros sigais siendo la marea azul”, i no precisament pels colors de la seua escuderia sino pels de la bandera Asturiana, que coincidixen en els del Renaul F1 Team.
Ara faltara saber qui l'acompanyarà en l'atre monoplaça, perque tant Kimi Raikkonen com Juan Pablo Montoya son pilots massa temperamentals com per a ser el seu segon pilot.
Atre canvi important en el 2007 sera que l'operador de telefonia Vodafone deixarà de patrocinar a Ferrari

Chocolate negre i productes valencians

Un estudi publicat en la revista “Heart”, cor en angles, asegura que menjar chocolate negre ajuda a previndre problemes cardiacs greus en els fumadors.
Segons els autors, en els fumadors s'altera contiunament l'activitat de les celules que componen les parets arterials i de les plaquetes que intervenen en la coagulacio sanguinea, fent que les arteries siguen mes susceptibles al estretament i a l'enduriment caracteristics de les enfermentats coronaries.
L'experiment es va fer sobre un conjunt de vint fumadors als que se lis demanà que no menjaren aliments en alts continguts d'antioxidants abans d'ingerir 40 grams de chocolate, despres de dos hores es va comprovar que s'havia millorat la circulacio arterial i que s'havia reduit l'activitat de les plaquetes, extenent-se l'efecte durant mes de huit hores.
Una volta constatat que menjar chocolate en moderacio es inclus beneficios per a la salut, i tenint en conter l'aument en el consum de chocolate que es produix durant estes festes, vos recorde que els valencians no fa falta que anem a Suissa a buscar chocolate, ya que tenim algunes de les millors fabriques de chocolate del mon en les nostres terres, aixina que podem menjar sà, menjant chocolate valencià.
Pero vullc fer extensiva esta recomanacio a tots els productes, ya siguen alimenticis, textils, joguets, etc. tenim la sort que l'industria tradicional valenciana ha demostrat ser capaç de fer productes de la millor calitat, com per eixemple els torrons, que els torrons de Jijona i d'Alacant, son els unics en denominacio d'orige reconeguts per la Unio Europea. Per aixo vos anime a que estes festes aposteu pels productes valencians, i a ser possible en comerços valencians, no per fer cap tipo de boicot a una pobre gent que no es culpable de lo que fan els seus politics, sino simplement per la seua calitat i perque son valencians.

Punts negres en les carreteres

S'acava de publicar un estudi del Real Automovil Club d'Espanya segons el cual les carreteres valencianes concentren molts dels punts mes perillosos de la ret de transport rodat d'Espanya, els coneguts com “punts negres” de les carreteres.
Entre estos punts negres es troba el mes perillos d'Espanya, en la carretera nacional 340 entre la poblacio alacantina d'Albatera i la murciana de Sisar, pero no nomes en este informe que abarca els anys entre el 2002 i el 2004, sino que tambe ho va ser en l'informe que abarcava els anys del 2001 al 2003, ademes es constata que el risc de patir una colisio frontal o una eixida de via a aumentat. El fet que en dos informes consecutius la perillositat d'un tram aumente fica en evidencia la falta de responsabilitat de les administracions que no han pres medides per a corregir esta situacio de perillositat.
Atres dels punts negres mes perillossos els trobem en Castello, concretament en Vinaros, un en el tram de la nacional 340 entre Vinaros i Sant Carles de la Rapita, ya en Tarragona, i l'atre en la nacional 238 entre Vinaros i l'acces a l'autopista.
Tambe es considera molt perillos el tram de la nacional 332 entre Favara i la localitat murciana de “Los Suarez”, un tram de mes de 160km.
En general els punts negres es concentren en carreteres nacionals, en trams de doble sentit i carril unic, i l'accident en mes mortalitat correspon a l'eixida de via.

Urbanisme: UE vs CV

L'informe Fortou del parlament europeu, que comentavem la semana passada i aon es critica durament l'actual politica urbanistica del PP en la Nacio Valenciana, esta revolucionant el panorama empresarial en el sector de la construccio.
Curiosament, de colp i de repent, sorgix del no res una campanya de recolzament a la politica urbanistica popular a traves de cartes i mensages de mobil, sense que cap dels sectors perjudicats per l'informe vullga reconeixer la seua implicacio. Pero el parlament europeu no s'ha conformat en dir lo mal que ho esta fent ara el Partido Popular, sino que exigix canvis en la futura llei urbanistica valenciana, la LUV, per a defendre els llegitims drets dels actuals propietaris de les terres.
Hasta ara era normal que te llevaren ta casa per a construir en les teues terres torres de 50 plantes d'apartaments, en l'excusa del be comu, i nomes tenies deu dies per a preparar les teues alegacions i presentar-les, i ya podies tindre en la boljaca trescents mil euros per a pagar els gastos d'urbanisacio o anar arreplegant les teues coses. Ara, gracies a l'intervencio del Parlament Europeu pareix que aço va a acabar-se, com a primera medida exigida per europa esta la concrecio de lo que vol dir “el be comu”, o si no, haura que respetar les propietats cosolidades, atra medida es l'ampliacio del determini de presentacio d'alegacions a dos mesos, i atra de les mes importants es que no te poden exigir pagar els gastos d'urbanisacio sobre uns servicis que ya existien, com l'aigua potable, la llum o els carrers, aixo si, si algun no existia, com l'albellonat, eixe si que hi ha que pagar-lo.
Pero estes medides que nos pareixen tan raonables no ho son tant per al Consell de Camps, que veu darrere de tot aço grups de pressio que volen desviar les inversions extrangeres cap a atres parts dels Mediterraneu, es vergonyos que a dia de hui encara hi haja gent que preferixca vore fantasmes a reconeixer els seus errors.
Francisco Camps ya a anunciat que vol intervindre davant del parlament europeu per a explicar la politica urbanistica valenciana, fet que ha molestat a l'oposicio ya que acudira abans al parlament europeu a donar explicacions que a Les Corts.
Pero de totes formes els constructors van a tindre la seua recompensa pel recolzament al govern de Camps i a la seua politica urbanistica, Camps ha promes als constructors que pujara el preu de la vivenda de proteccio oficial per a guanyar l'interes dels constructors en la seua construccio, este increment pot ser de fins a un 20%.

Fraudes en Terra Mitica (II)

Ya ha escomençat el ball de declaracions entre els imputats per la trama de falsificacio de factures de Terra Mitica, i si ya deiem que la cosa estava complicada ya que havien per lo manco 9 imputats ilocalisables, ara, els que ya han escomençat a declarar es tiren les culpes uns a atres. Per eixemple qui ha sigut assenyalat com responsable del control de les factures es Justo Valeverde, cunyat de Zaplana i director de contratacions del parc. Valverde, es uno dels imputats que el jujat no ha pogut localisar en la seua direccio de Murcia.

Cas IVEX (II)

Jose Maria Tabares, unic imputat pel cas del contracte ocult de l'Institut Valencià de l'Exportacio, l'IVEX, i que tenia penden una orde de busqueda i captura ha tornat de Japo i s'ha personat davant del juge en Sevilla, ciutat en la que residix, pero la seua declaracio pels pagaments en paraisos fiscals a empreses vinculades en el cantant tindra que esperar fins al 9 de giner, pel paro que es produix durant estes festes i pel fet que la residencia del seu avogat estiga en Valencia.

Qui tambe declarará seran Jose Marquina, exdelegat de l'IVEX en Miami i Joaquin Berenguer, exvicepresident.

Com curiositat cap destacar que la directora general de l'IVEX ha anat personalment a despedir a delegats de l'IVEX en llocs com China, Miami, Mexic o Casablanca, canviant hasta els panys de les portes. Esta inusual actuacio ha alçat la sospita d'una possible destruccio de documentacio relacionada en el cas, ya que en estos llocs s'han efectuat pagaments a empreses relacionades en l'organisacio de concerts de Julio Iglesias, o, en el cas de Casablanca, una expedicio comercial del propi Zaplana.